Ètica de la benevolència
A mitjans dels anys 80 vaig parar molta atenció a una entrevista
periodística a Robert Spaemann. Em van sorprendre la claredat de les seves
respostes i el contingut del seu discurs.
El treball de fi de carrera de la llicenciatura d’Humanitats a
la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) em va donar la oportunitat de conèixer
una mica més el seu pensament en escollir com a tema: “Ètica de la
benevolència. Reflexions sobre el pensament moral de Robert Spaemann”.
L’experiència va estar molt positiva i des d’aleshores conservo la inquietud
d’aprofundir en el ric pensament d’aquest filòsof del que destaco la seva
honestedat intel·lectual, que es tradueix en l’ampli i divers ventall d’autors
dels que parla i amb els que dialoga a través del contrast d’ arguments i la valentia
en transmetre el seu pensament.
L’adreça URL us conduirà al treball que vaig presentar, que té
com a punt central l’ètica de la benevolència, desenvolupat per Spaemann en el
llibre Glück und Wohlwollen (Felicitat
i benevolència). Conciliar el dualisme ètic entre eudemonisme (cercar la pròpia
felicitat) i universalisme (preocupar-se pel bé dels altres) és l’objectiu del
seu plantejament, que desenvolupa i compara amb altres propostes en el text
esmentat.
Podeu accedir al meu treball en la següent adreça:
No hay comentarios:
Publicar un comentario